Teresa Pascual. Nascuda al Grau de Gandia l’any 1952, estudià filosofia a la Universitat de València. Es donà a conéixer amb Flexo, poemari guardonat amb el Premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987, publicat el 1988; el mateix any guanyà el Premi Vicent Andrés Estellés amb Les hores. Més tard escrigué Arena (1992), Curriculum Vitae (1996) i El temps en ordre (2002), llibre que obtingué el Premi de la Crítica Serra d’Or de poesia 2003. L’any 2012 publicà Herències, amb Àngels Gregori, llibre pel qual reberen el IV Premi de Poesia Manel Garcia Grau. Ha traduït de l’alemany, amb Karin Shepers, L’enfonsament del Titànic, de Hans Magnus Enzensberger (1993), i Poesia completa, d’Ingeborg Bachmann (1995). Ha estat antologada a Camp de mines: Poesia catalana del País Valencià, 1980-1990 (1991) i Trenta poetes catalanes del segle XX (1999).
Una mateixa via
origen o destí,
anada o tornada.
Tan sols el que deixem
guarda la diferència.