Miquel Bezares neix el 17 de febrer del 1968 a Llucmajor (Mallorca). Codirigeix, juntament amb Biel Thomàs, les Edicions Atàviques, experiència plàstico-poètica que es desenvolupa durant els darrers anys de la dècada dels vuitanta i els primers de la dels noranta a Llucmajor, i a la qual participen també poetes com Blai Bonet, Margalida Pons, Miquel Cardell o Arnau Pons, així com els artistes Pere Bennàssar, Biel Thomàs o Rafel Joan.

El 1991 es llicencia en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears. Des d’aleshores treballa com a professor de llengua catalana i literatura, primer a diversos instituts mallorquins de secundària, i actualment a l’Escola d’adults de l’Arenal. Com a poeta, es donà a conèixer l’any 1987 amb l’obra Cos de calitja, al qual han seguit altres publicacions, algunes de les quals han estat guardonades: Carnaval (1989), premi Ciutat de Palma de Poesia; Crònica del desfici (1992), premi Josep Munteis de poesia, dins els Premis Ciutat d’Olot, 1991; El convers, Premi Miquel de Palol, 2003; L’espiga del buit, premi Maria Mercè Marçal (2010) i crítica Serra d’Or de Poesia (2011); i Origen (2014), premi Vicent Andrés Estellés, dels premis Octubre. També ha rebut diversos premis en narrativa, com ara el Bearn per l’obra Susannes (1998) o el Marian Vayreda, dins els Premis Ciutat d’Olot, per Quan els avions cauen (2001).

Ha col·laborat, entre altres, amb el fotògraf Toni Catany, elaborant els textos per al catàlegs de les exposicions Calotips (1998), Dels qui escriuen (2002) i Record de Llucmajor (2003). Ha estat també col·laborador de les revistes Llucmajor de Pinte en Ample i Lluc.

Actualment viu al seu poble natal, Llucmajor, i passa una part de l’any a Mancor de la Vall. Ha estat vicepresident per les Illes de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana de l’any 2007 al 2016 i és, des del juliol de 2014, el president de la Fundació Toni Catany.

navegar en un altre cos:
vet aquí
l’inútil trajecte que,
tanmateix,
em porta
a tu
.