Hannah Arendt (Linden, Hannover, 1906 – Nova York, 1975) fou una politòloga alemanya.
La seua biografia personal i la trajectòria professional queden alterades pel nacionalsocialisme i l’Holocaust. Sovint ha estat descrita com a filòsofa, encara que ella sempre va rebutjar aquesta categoria, considerant-se ella mateixa com una teòrica de la política.
Entre les obres que va escriure destaquen Els orígens del totalitarisme, en què reflexiona sobre el concepte de totalitarisme (nazisme, estalinisme…) i Eichmann a Jerusalem, obra que va ser polèmica, ja que hi ha qui considerava que banalitzava el nazisme i sobredimensionava la col·laboració dels consells jueus amb els nazis durant l’Holocaust. Tampoc no es considerava poeta, tot i que deixà 71 textos escrits entre 1923 i 1926 i entre 1942 i 1961.
Cap paraula no traspassa la foscor,
Cap déu no alça la mà,
Allà on mire
La terra s’hi amuntega.
Cap forma que s’endevine,
Cap ombra suspesa.
Contínuament escolte:
Massa tard, massa tard.
Kein Wort bricht ins Dunkel –
Kein Gott hebt die Hand –
Wohin ich auch blicke
Sich türmendes Land.
Keine Form, die sich löset,
Kein Schatten, der schwebt.
Und immer noch hör ich’s:
Zu spät, zu spät.