Orquídia (1974-2018). Antologia personal · Salvador Jàfer
Primera edició: maig de 2020
Edicions del Buc _ Poesia, núm. 20
Rústica. 211 p. 20 €
ISBN: 978-84-946945-9-2
Premi Liberisliber Lira 2020 al millor llibre de poesia
Orquídia, jardí desert?
Nota de Lluís Roda
L’any 1974, es produí un tres en ratlla rupturista. Tres poetes genials joves s’alinearen i marcaren, amb primeres publicacions, la ramaderia valenciana per deu anys: Salvador Jàfer (1954) amb L’esmorteïda estela de la platja, Joan Navarro (1951) amb Grills esmolen ganivets a trenc de por, i Josep Bonet (1951) amb els millors versos de l’antologia Carn fresca. El 1975, Jàfer i Navarro ratificaren excelsament la qualitat de la nova retòrica generacional amb Lívius Diamant i L’ou de la gallina fosca, respectivament.
Al País Valencià, el renovellament de l’evangeli modernitzador del Pare Gimferrer (1945) —«poesía de fundación» (Rosa María Pereda, introducción a Joven poesía española, 1979)— ens arriba via aquesta Santíssima Trinitat —més Hora foscant (1972), Foc cec (1973) i Tres poemes (1974) que no pas Els miralls (1970), inauguralment. Però el trident també deu a altres déus, beu d’altres deus i obra miracles. Una carambola que fa d’ a m i c… c a m í…
Els bons poetes no són mai fotogènics. D’un bon poeta, sols podem esperar-ne una mala antologia.
Vull dir, escollirem el ram o la rosa? També Els caçadors salvatges (1984), Navegant obscur (1987) o El desert (2002) són llibres compactes, únics. Tanmateix, com heu comprovat, trobem peces d’una bellesa i d’una intensitat aclaparadores, amb vida pròpia: «L’oració a la vall», 23; «La vastitud», 24; «Oda estranya a València», 31; «Diàlegs amb l’Absent», 48; o «Ser de pedra», 89. Completar-la i corregir-la és la tasca d’un lector amb més (de 2.000) caràcter(s). No s’ha valorat prou que Jàfer és dels poetes amb més «poètica» inserida als llibres. Tampoc, que és un traductor modèlic. Reflexió i indagació són definidores de la seua cosmogonia calidoscòpica: èpica, mística, cavalleresca, percudida, mítica, alquímica, beduïna.
Jàfer ha descobert que els laberints —com els deserts— revelen llur centre sols als que hi entren, car són laboratoris d’entrada i eixida; però com explicar-ho sense perdre-s’hi?
Dogma de fe en la poesia, desert enjardinat.
2 d’agost del 2019
«Un festí per als seus lectors i una oportunitat excel·lent als degustadors de poesia que encara el coneguin poc o gens perquè puguin endinsar-se en l’univers fascinant de la seva obra.» Miquel Lluís-Muntané. Caràcters. 12.05.22
«La exactitud de la palabra, el valor del sonido, su casi masticable sensualidad, la sugerencia de sus imágenes (ocell de ploma intacta, cendra esquilladissa), la perfección de su sintaxis y la intensidad y belleza de sus metáforas demuestran el gran poeta que ha sido y es.» Jaime Siles. Posdata del diari Levante-EMV. 16.01.21
«El poeta Salvador Jàfer acaba de publicar Orquídia. 1974-2018. Antologia Personal (Edicions del Buc). L’avinentesa només podria passar desapercebuda per a un llec en literatura catalana contemporània. És una magnífica notícia.» Francesc Viadel. Nació digital. 30.06.20
«Salvador Jàfer va ser un dels poetes valencians més consistents dels que irromperen amb l’antologia Carn fresca (1974), però amb el pas del temps la seua presència editorial s’ha fet inconstant i escadussera. L’antologia personal Orquídia 1914-2018 repara l’el·lipsi i el torna a posar sobre el tauler.» Xavier Aliaga. El Temps. 03.08.20