Abans del vers · Jaume Pérez-Montaner
Primera edició: abril de 2024
Edicions del Buc _ Poesia, núm. 33
Rústica. 180 p. 16 €
ISBN: 978-84-943246-2-8
Has de sentir
Epíleg d’Isabel Robles
El so, la música, la xera, la veu abans del vers, la paraula, has de sentir el silenci que esdevé sonor, el vers que és només somni i so trencat abans d’escriure, l’herba que creix amb so de primavera, el vers abans del raig, la pluja fina i els cabells mullats, has de sentir el broll del camí i el caminant, com s’aspira la joia de l’aroma, la columna de foc en la posta de sol, la força d’un enyor secret: l’amor efímera bellesa de l’oblit, els paratges mítics de la infantesa i l’adolescència: Ponoig i Puigcampana, Mallada del Llop, Penya de Partagat, Coll del Llamp. Potser et sentiràs feliç en el chora de Kristeva, però només per un temps breu, perquè abans del vers has de sentir no l’ombra la foscúria, el vers i el metavers de la tenebra, el lament i les llàgrimes eixutes, el dolor de les hores, del silenci, de la música, el que s’escriu en el teu cos, com l’agulla s’endinsa en les parpelles i és el teu cos el vers més estimat, has de sentir la tenebra que inunda l’afecte enllà del vers, l’exili eixordador, l’assassí que en el somni ofega el seu desig, el pàl·lid país que alberga el desafecte, la mort en la paraula, la terra trepitjada, el silent pas del llop, has de sentir la ferida, la vivència d’haver estat en el fons de l’abisme i tornat de la mort, “i de sobte la foscúria”. I així has de sentir com va escrivint-se el vers i el cos amb els colors i sons dels mots empresonats, el vers que és terra, música i dolor soterrat. I habitar l’impossible que has d’escriure, la joia i la fal·làcia del record, el murmuri incessant de la memòria, la llum més enllà de la llum, el dolor que arrossegues i el cos malferit. Escriure aquest cos fragmentat i fragmentari, tots els esqueixos del vers que és el poema, la lluita i la bellesa suprema que era el temps, quan arribava el reclam eixut dels sols que s’extingien. És això el que has d’escriure? És això el que s’amaga sota els versos? Records de vida i mort que incideixen en els dies i el poema com a supervivent profund. I així t’endinses en l’àmbit despullat, com si es tractés de l’inconscient més lliure amb colpidors i gentils resultats. Arrecerat en els teus somnis, perquè tu, amb Yeats, et saps pobre i són allò que tens només, visites de paisatges anteriors, odes a la ciutat, llocs del viatger de naixença sense rumb, habitant de fronteres, mirades delicades i ingènues sobre el mar, parties multicolors, camins tancats o oberts amb l’origen, l’exili, el combat, la paraula. Obris els museus del silenci, potser pel desig de deixar en herència els vells colors, les ombres que s’uneixen amb el somni.
«Jaume Pérez Montaner ha aconseguit crear al llarg de la seua obra un món poètic propi a partir d’unes imatges que es resisteixen a la paràfrasi, en equilibri amb l’expressió d’una forta densitat moral i el dibuix d’un itinerari interior, poètic i vital. Abans del vers és un altre pas de rosca, més radical potser, en aquest itinerari.» Enric Iborra. La serp blanca. 19.06.24