123 · Màrius Sampere
Primera edició: maig de 2015
Edicions del Buc _ Poesia, núm. 3
Rústica. 180 p. 15 €
ISBN: 978-84-943246-2-8
Nota de Lluís Calvo
Vet aquí la veu d’un infant entremaliat que gosa increpar Déu perquè no el coneix, perquè no el veu, perquè el dolor no cal i, a més, turmenta. Sampere és Job, el metafísic que devora el temps, el foll que obre la cicatriu quan la ferida es tanca i el vianant gòtic que recorre les cambres d’una urbs replicant que, de tan silenciosa i submergida, esdevé crit que s’alçura, bondat inhumana i prodigi enlluernador en què es multiplica l’esfera de la innocència màxima: aquella que ens condemna a tots.
Màrius Sampere, geni de la poesia europea, ha inventat una llengua nova, un català d’arrels psicodèliques, suburbials, gnòstiques i paradoxals. I també una desraó que raona com si el vers s’escandís a còpia de gosadia. En el fons el poeta es capté com un trapella que llegeix còmics de Flash Gordon, com un explorador espacial que juga a escacs i com un romàntic que escolta Wagner mentre es remulla els peus al riu Besòs. Però no és aquest el miracle: el miracle és la set, la fam, la rialla de qui es troba enmig d’un univers incomprensible. I que de tant riure, de tant adolorir-se, coneix Déu i hi parla. En versos que són aquí: per sempre més.
«Amb paraules més aviat planeres, entenedores, i composicions senzilles, aptes per a totes les lectures però, la majoria, amb un remarcable pòsit de significacions, Sampere ha bastit una autèntica catedral laica, un bosc ple de belleses i d’horrors». Sebastià Portell. Llegir en cas d’incendi. 01.02.16
«En pocs poetes com en Màrius Sampere és tan evident la renúncia a l’autoplagi: cada llibre i fins i tot cada poema ens arriben amb la frescor intacta dels orígens». Manel Rodríguez-Castelló. Saó. Número 410. Desembre de 2015
«Sampere reparteix el verí del dubte i el verí de la interpretació, la tensió dels replecs del món, dels miratges, convertits en oportunitat de reflexió sobre l’existència i els misteris del fet evident, quotidià, familiar, que no és més que un espai mai explorat que hauríem de mirar des d’altres angles». Jordi Valls. Poetari. Número 7-9. Novembre de 2015
«123 és un llibre de llibres i emmarca una selecció que ha fet el propi poeta. Una entrada privilegiada a l’univers Sampere». Jordi Valls. Fòrum-GRAMA. 16.10.15
«Una antologia preciosa».
Josep Pedrals. Àrtic. BTV. 01.10.15
«Un dels més grans poetes del segle XX per primer cop fa una tria personal de més d’un centenar dels seus millors poemes». Jaume C. Pons Alorda. Núvol. 02.06.15