Buc és un objecte que obra, que obri un forat. És també el buit que deixa el buc. És, per tant, l’agent i el resultat; la cosa que no-reseja. És la cabuda de la cavitat del buc. El ventre d’una persona o d’un animal, d’una balena o d’un alienat, posem per cas, a qui un altre ha passat la propietat. És la caixa de l’escala de Ca Revolta, on, cadascú amb la seua capsa, cadascú amb el seu escarabat a dins, entaulàrem una contesa de marca valenciana: la qüestió del nom; del no-res que cosifica. Buc, així mateix, és el cos d’una aerodina, generalment fusiforme, destinat a la tripulació, als passatgers i a la càrrega, i que porta incorporats el grup propulsor i el tren d’aterratge. És el cos d’una nau de línies aèries, sense màquines ni superestructures. El cos d’alguns escriptoris que conté els calaixos d’algunes escriptures. És tot açò, i algunes coses més. El fons i els marges per on passa un riu, l’habitacle d’una comunitat (d’abelles), una arma defensiva… Buc, rebuc i contrabuc. «Book i ja n’hi ha prou.»