Parlen els ulls · Begonya Mezquita
Primera edició: octubre de 2014
Edicions del Buc _ Poesia, núm. 1
Rústica. 74 p. 10 €
ISBN: 978-84-943246-0-4
Nota de Manel Rodríguez-Castelló
Després de Signes de terra i Una illa, fites de l’entrada en la maduresa creativa de Begonya Mezquita, Parlen els ulls reprèn alguns dels motius i formes característics de la seua poesia: la freqüent presència del record com a eina de construcció poètica, la transformació de la realitat immediata en una font inesgotable de percepcions i visions poètiques molt personals, el punt central que ocupen el desig i el cos en la reflexivitat i el desplegament dels poemes, la música i la gracilitat de la paraula que s’enlaira, la tombarella semàntica que ens sorprèn tothora, l’eloqüència vivacíssima de les imatges. I potser el més significatiu de tota la seua feina, la identitat de la dona que viu i batega en cada poema, que parla en un diàleg constant amb ella mateixa i amb tot el que l’envolta, que interroga el tu, l’espill esborradís de les paraules: l’art d’estimar amb què la paraula troba els seus sentits multiformes.
Parlen els ulls, títol de forta càrrega sinestèsica, suggereix que el sentit de la mirada, la concentració de la vista en un punt o altre del propi univers i de la realitat que l’envolta, és el pont que inicia el camí d’allò que es pot comunicar, el poema. A diferència de l’anònima dona de Lot, mirar és parlar, expressar el món, alliberada ja de l’amenaça de cap déu, perquè la paraula, en la veritat de la seua nuesa, poble de sentit aquest món i cada petjada que s’hi fa.
«L’exercici de la poeta de Sagunt, que tornem a sentir vivament després del seu últim recull —Una illa, 2007—, és el d’intentar posar nom —i, per tant, alçar davant dels nostres ulls— a records que s’entrellacen, el pas inexorable del temps, l’entrada a noves etapes vitals, la potència de l’erotisme i la sensualitat». Anna Ballbona. Caràcters. Número 71. Estiu de 2015
«El llenguatge de l’autora és proper però profundament elaborat, totalment alliberat, sense cotilles, molt humà però també salvatge, amb un punt quasi de radicalitat obscena». Jaume C. Pons Alorda. Núvol. 02.06.15
«Uns versos que exploren la intimitat i la subjectivitat, però sense deixar de banda el treball exquisit del llenguatge i de la forma». J. Ricart. Posdata del diari Levante-EMV. 27.02.15
«Un riu potent, ple de sensualitat i desig, on flueixen mots i imatges redefinits sobre tot allò viscut en els dos costats de la balança, anunciant un lligabosc florit que desconeixia. En definitiva, tot un luxe d’esplèndida creació poètica que Begonya Mezquita ens regala». Isabel Robles. «Panorama» del diari Levante-EMV. 21.02.15
«Ni motlles, ni formes clàssiques, l’últim poemari de Begonya Mezquita inaugura Edicions del Buc amb versos torrencials». Carles Fenollosa. Quadern del diari El País (edició valenciana). 27.11.14
«Un exercici de sinestèsia emotiu, corporal, pensat frec a frec, per a prendre vida i enlairar el poema al més alt de l’horitzó». Hèctor Serra. Núvol. 02.12.14