Maria Josep Escrivà. Nascuda al Grau de Gandia el 1968, és un referent de la poesia valenciana actual, no només com a autora, sinó també com a dinamitzadora de l’espai i el temps literari. Ha organitzat tertúlies a València i Gandia i ha estat present en festivals d’ací i d’allà. Participa en diversos espectacles que combinen paraula, música i imatge, com ara L’home del capell de palla, amb Cristina Martí, Àlex Velázquez i Amadeu Vives. Durant anys ha sigut responsable de la secció de Literatura del CEIC Alfons el Vell de Gandia i dirigeix la col·lecció de plaquetes «Razef» d’Edicions 96, on fa de correctora i editora. També és coautora amb Pau Sif de l’antologia Ai, València!, i ha coordinat el llibre col·lectiu For Sale o 50 veus de la terra. A més, el 2013 es va encarregar amb Josep Lluís Roig de l’edició de L’inventari clement de Gandia, un inèdit de Vicent Andrés Estellés, que van descobrir tots dos el 2009.
Serena barca és el cinquè llibre de Maria Josep Escrivà. Va debutar el 1993 amb Remor alè, amb què va guanyar el premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó, al qual van seguir A les palpentes del vidre el 1998 i, el 2002, Tots els noms de la pena. L’any 2007, Flors a casa va merèixer els Jocs Florals de Barcelona, i amb això, l’autora, el reconeixement de Poeta de la Ciutat. L’últim títol que ha publicat, però, és el conte Àngels de nata, il·lustrat per Maria Alcaraz.
Ha estat inclosa a antologies com ara Contemporànies (1999), 21 poetes del XXI: Una antologia dels joves poetes catalans (2001), Imparables: Una antologia (2004) o Parlano le donne: Poetesse catalane del XXI secolo (Nàpols, 2008), i poemes seus han estat traduïts al castellà, a l’italià, al croat, a l’eslovè, al basc, al francès i a l’alemany.
Passa el fred i creixen nius.
Passen nius i creix el fred.
Passen vides, passen rius
i passa el dol, com també
passa el fred i passem vius.